César Antonio Molina: "No entiendo la mala fama del cine español"

Jo tampoc. L'última vegada que vaig anar al cine, mentre feia cua per a comprar les entrades, una parella al meu costat discutia sobre quina pel·lícula anar a veure.

- Anem a la de la sala sis?

-No, que és espanyola! - Va contestar-li ella en un to de repugnància.

Quin problema tenim amb les pel·lícules espanyoles? Mar Adentro, El Orfanato, El laberinto del fauno, Te doy mis ojos, Mi vida sin mi... Les heu vist? Potser no, clar... Són espanyoles!!

Doncs estes són pel·lícules que jo, personalment, considero amb més qualitat que moltes d'americanes...

Per això avui, us recomano una pel·lícula espanyola.

No està en cartellera, no sé si la trobareu a cap videoclub. Però d'alguna manera la podreu trobar...

Tesis, Alejandro Amenábar, 1995.

Ángela és una estudiant que prepara una tesis sobre la violència audiovisual. Un dia que va a buscar al director que li porta la tesis el descobreix mort a conseqüència d'haver vist una pel·lícula (aquí molts pensareu, clar, segur que era espanyola!!). La història continua quan Ángela i Chema (un company de la facultat) s'enduen la cinta i descobreixen que és una "snuff-movie"en la que torturen a la noia i l'assassinen. Ángela no ho deixa córrer, quan més en sap d'aquest món, més en vol saber i pot sortir perjudicada.

Qui no ha cridat "corre!!" mentre veu una pel·lícula de por i veu que l'assassí està prop del protagonista? Jo a Ángela li diria: Qui juga en foc, se crema.