FIB Heineken

The Charlatans, Supergrass i Los Planetas presenciaven el primer cartell. Així començaria la història d’un dels millors festivals de tot el país.

Començant la primera edició l’any 1995 amb una assistència de 8000 persones fins el dia d’avui, on a l’última edició, van assistir 148.000 persones, els escenaris del FIB han acollit artistes com: The Jesus and Mary Chain, The Stone Roses, Chemical Brothers, Blur, Suede,The Cure, Radiohead, Suede, Australian Blonde, Placebo, Oasis, Los Planetas, Belle & Sebastian, James, Manic Street Preachers, Pulp, Lou Reed (The Velvet Underground), Brian Wilson (Beach Boys), Kraftwerk, Pixies, The Strokes, Franz Ferdinand, Artic Monkeys, Depeche Mode, Wilco, Iggy and The Stooges, Nick Cave, Keane, Muse, Kings of Leon, The Hives, Morrissey, Leonard Cohen.... Afegint-hi un llarg etcètera...

No em considero una experta en aquest festival, simplement sé que és una de les millors experiències que he viscut a la meva vida. Unes sensacions inexplicables.

Tu, entre la multitud, cantant aquelles cançons que tant t’agraden, vivint de les melodies i les lletres... Gaudint de l’espectacle!

Com en totes les coses, no tot és positiu... També hi ha crítiques.
La internacionalització del Festival és un problema per a tots aquells que es queixen de l’absència de grups que canten en valencià.

L’organització es defensa dient que la cultura havia d’arribar a més gent i que preferia donar suport a la gent que canta en castellà que no pas als que canten en euskera, català o galleg declarant que no es tractava de: «reducir, sino de tender a un mundo en el que nos podamos comunicar todos mejor y no mirarnos tanto a nosotros mismos.

Pero más que boicotear cualquier cultura, lo que buscamos es apoyar la comunicación masiva, llegar al máximo público posible».

Podríem dir que no em sorprèn tot això. Tal i com estan les coses per allà baix....