A que arribi un tren...
A que es faci hora per anar a classe...
A que surtin els resultats de les últimes eleccions...
A que et cridin a la consulta del metge...
A la cua d'un cinema per comprar les entrades...
A que el noi que estimes et demostri que per a ell també ets important...
Mentre esperes la trucada que tant desitges que et facin jugues amb els teus germans i ets feliç...
Mentre esperes el tren creixes com a persona llegint un llibre...
Mentre esperes que es faci hora per anar a classe xerres amb els teus amics....
Mentre esperes el resultat de les últimes eleccions desitges que tot canvii, que el món vagi a millor... I t'omples d'esperances, de desitjos...
Mentre esperes a la consulta del metge et fixes amb el nen que està assegut al teu davant i et planteges que tu un dia, també vols ser una bona mare...
Mentre esperes a la cua d'un cinema mires al qui t'acompanya i dónes gràcies per tindre aquella persona al teu costat...
Mentre esperes que aquell noi tant meravellós et done tot el que necessites, te n'adones que potser no és la persona indicada i trobes algú que no pensaves que et podria fer sentir tot allò que desitges...
I és que mentre esperem moltes coses... La vida continua passant...
El temps no es para i espera amb tu...
http://www.goear.com/listen.php?v=06c64d8
A vegades, sembla que esperar, sigui perdre el temps. Però com ens has demostrat, no és així. Mentre esperes, el temps passa, no es perd, i si el temps passa, també ens passen coses...
ResponEliminaP.D. Estic llegint "Veronika decideix morir" (a la biblio només estava disponible la versió en català). És un bon llibre, una molt bona reflexió de la vida... i de la mort.
Sí, el millor és no perdre molt de temps esperant, però si ho has de fer sí o sí,el millor és aprofitar estos instans al màxim, fent el que sigue!!
ResponEliminasalut!