8 /10

Slumdog Millionaire ha guanyat 8 dels deu Oscars als que estava nominada. Enhorabona!

Sincerament, era l’única pel·lícula nominada que havia vist i, per cert, diumenge la tarde pel cinetube (estic bastant malament econòmicament).

Em va agradar molt. Trobo que té un argument molt ben treballat. No he llegit el llibre en el que està basada la pel·lícula (Q & A de Vikas Swarup) però m’agradaria fer-ho.

Jamal Malik (Dev Patel) és un adolescent pobre de Bombai que un dia s'apunta per anar a la versió índia del programa Qui vol ser milionari?. A partir de la seva participació en el programa, la seva vida sofrirà un gran tomb.

Crec que és una pel·lícula que es mereixia tots els premis que ha obtingut i també crec que ja ens podíem imaginar que triomfaria sabent que el seu director, Danny Boyle, era el mateix que havia dirigit una de les 5 millors pel·lícules britàniques de la història com és Trainspotting.

Quan tothom parla de la famosa Pe, jo l’ignoro i em dedico a dedicar este petit raconet del meu món a una pel·lícula que us recomano a tots.

Per enèsima vegada, ENHORABONA!

http://www.youtube.com/watch?v=QygldUZhhO8

És trist perdre una tradició com esta...

I és que recordo de petita quan anava amb mons pares a la garriga a celebrar el dijous jarder. I ara, la majoria de “nens” amb qui parles diuen: que guai, un dia de festa!!

Dijous 19 de febrer, dijous jarder, encetarà la setmana del carnaval la qual acabarà el dimecres amb l’enterro de la sardina. Ens sorprendrà Aquiles com tot els anys disfressat d’alguna cosa?

Des d’aquí vull reivindicar el dijous jarder i tot el que això comporta.
Les sortides a la Torre de la Carrova, a l’Ermita, al Muntsianell, a la Foradada... I els típics entrepans de truita i salsitxes!!!

Així que tots aquells que pugueu, aneu a “enjardar”! I sinó, recordeu aquesta bonica tradició berenant l’entrepà de truita en salsitxes i de postre una miqueta de menjar blanc!!

La vida és...

Avui, jo que tinc la certa mania de comparar la vida amb objectes, (un tren, un camí, un cigarret, una obra de teatre...) he trobat una altra manera de comparar-la.

La vida és un puzle.

Sé que molta gent ja ho haurà pensat abans que jo. Només cal entrar al google i posar: "puzle vida" i ja veus un seguit d'escrits en este títol.

M'abstinc d'entrar-hi no sigui cosa que influeixi en el meu escrit. Després ja m'ho miraré i pensaré: osti, estos estan a un nivell més elevat que jo!! Però bé, aquí el nivell és este i si no us agrada... què feu llegint??

La vida és un puzle que comencem a fer des del primer instant en que el nostre cor batega en aquest món d'humans. En este instant ja som propietaris de la primera peça.

No tots tenim les mateixes peces al puzle de la vida. Uns en tindran més, els altres menys... Tot i així, tots lluitem per a acabar-lo amb totes les peces.

Tots els fets importants de la nostra vida són peces del puzle. El que hem de procurar és trobar el seu lloc.

Cada persona és una peça. Les persones ens deixen però la peça continua allí, formant part del nostre puzle, de la nostra vida.

TOTS tenim alguna peça deteriorada, esgarrada, trencada, una peça que fa molt temps que està present però que de tantes que en tenim no la veiem... Però del que hem de ser conscients és que aquella peça per deteriorada que estigui, és una peça del nostre puzle.

Molts cops no sabem ni on ni quan ni com posar la peça, ni perquè la tenim. Però estic segura, que abans d'acabar el puzle som capaços de col·locar-les totes al lloc indicat.

Si tanco els ulls i miro el meu puzle hi ha moltes peces que no m'agraden. Peces desagradables, que no puc ni recordar... Però són meues. Les he encaixat com he pogut i en fer-ho, n'he pogut afegir d'altres que m'encanten! D'altres que no canviaria per res del món...

Tanqueu els ulls i imagineu el vostre puzle. Però no intenteu llevar cap peça perquè potser després les altres no encaixen...

Jo em quedo aquí, buscant més peces per al meu puzle.