Plastidecors... Ja torno a ser aquí!!

Em diuen que ja ni escric amb plastidecors, que tinc el blog abandonat i un llarg etcètera.

I us dono la raó. Però és que se’m va acabar la punta dels plastidecors i abans no he comprat una maquineta...

Avui, per retornar a la vida blogaire, us volia parlar de la meva amiga, companya, coneguda... Y. Diem-li Y per no dir-li X, que diràs que fa més nom de noi.

L’Y és víctima (o per la forma de pensar de la seva família una afortunada) d’un matrimoni concertat.

Hauríem d’entendre que només estan seguint les tradicions de la seva cultura i el que per a nosaltres pot semblar un escàndol, per a ells és normal. Els seus pares s’han criat amb aquestes tradicions culturals i socials que xoquen tant amb la cultura occidental, la nostra i també, la de la seva pròpia filla.

A l’Y no li agrada el noi, no vol casar-se perquè està enamorada d’un altre. (Que tots podem endevinar qui és... L’F.)

Després d'intentar convèncer-la durant molt temps de que ja era prou gran per a prendre les seves decisions, que no estava al seu país i que aquí les coses eren diferents, he desistit. Suposo que el respecte als seus pares i a la seva cultura és superior a tot això.

I si ho mirem d'una altra manera, també podem suposar que la xifra de 15.000 € és molt dolça i al pronunciar-la se’t queda un bon gust a la boca... Que faria jo amb 15.000 euros?? Segur que l’Y en treu bon profit.

Tot i això, Y, et desitjo que siguis feliç durant el teu matrimoni concertat i que disfrutis dels 15.000 euros...